La vida és un matí de cada dia
Quan et passava a recollir
Una caputxa negra, texans amples
Un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
On agitàvem el demà,
Un sol roig colant-se a l'assemblea
Apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
Al teu pis d'estudiants,
Quatre espelmes grogues a la cuina
Ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
Quan pujàvem al terrat
Una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
[ Lyrics from: http://www.5lyrics.com/lyrics/obrint_pas/la_vida_sense_tu.html ]
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures
La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer
La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes
La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure
La vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça
A les escales de Mercat Central
Pujar per Cavallers fins la Valldigna
Fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada
Creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
Foc I metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia
Del Pont de Fusta al Cabanyal
Una ciutat taronja a les finestres
Un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada
Que vam trobar davant del mar
Sentir-nos com dos nàufrags a la platja
L'últim cop que em vas besar.